ANÓNIMO

"Recomte Beda que un rey d'Anglaterra sí s'ere, que amave molt un senescalt, que ere ben fel, mas ere gran pecador, e el rey amonestava'l sovén que-s penedís o fes penitència, e él no·u volia fer. On s'esdevench que règeament malavejet, e·l rey vesità'l e dix-li que ço que no volie fer en sanitat que fes en malaltia, que·s penedís e que-s confessàs. E·l senescalt respòs e dix-li que no·u farie, que les gents li dirien que ara·s confessarie e tornarie a Déu. E com lo rey se'n fos partit, vingueren dos àngels bons al malvat, e la ú stech al[s] peus, el altre al cap, que tenien un libre en lo qual eren scrites dues paraules, per les quals havic feyt [e]s dues almoynes per amor de Déu. E dix-li l'àngel qui lo libre tenie que legís aqueles dues paraules, e él legí-les. E com aqucls se'n foren un poch partits, veng[uer]en altres dos ángels, los qual eren malienes, e Ia un aportà un libre gran a gran maraveyla, lo qual feye fort leygt veure, e·l senescalt legí en aquel libre tots sos defaliments e tots sos pecats, e com tot ho hagué legit dix aquel àngel mal qui tenie lo libre dels àngels: -Barons, anats-vos-en, que aquest nostre és. E nostre Senyor jutjà'l, e manà als àngels malignes, que tenían sengles epòs, per tal que moris. E tuyt dixeren-ho al rey, que-l sencscalt moria. E vench él, e dix que, aide·menys en la fi, regonegués Déu o que·s penedís. E·l [senescalt] dix-li aquesta visió, que ja ere dada sentència contra él, e no-s poria penedir. E ab gran dolor e ab gran pena, d.aqueles espàs él morí".

Libro de pecados